Rere la barra. (La Presa, de la Cia. LaPerla 29)

Irlanda, Irlanda profunda. Hivern, vent i fred típics de l’hivern. Un bar. Les ampolles i cerveses i l’alcohol típic d’un bar. Evidentment un barman, figura essencial rere la barra, silenci parlant, escoltant, mirada: paperàs!!! La companyia agafa Ryanair i se’n va de ruta a Irlanda, així és com Ferran Utzet, director que s’estrena a La Perla 29 amb aquesta obra, prepara l’espectacle de la mà dels actorassos que l’acompanyen.

Però si bé la tradició irlandesa es fa evident en el text de McPherson, i les històries de fades i esperits ens remeten a la tradició celta típica dels llocs més remots d’Irlanda, històries per ser explicades a les tavernes quan es faci fosc, no ens costa deixar-nos anar i sentir-nos, cada vegada més, dins aquest nou ambient, fred i acollidor, on ens intenten integrar els personatges. Sigui a Irlanda, sigui a Galícia, o sigui al Montseny.

Ens trobem dalt l’escenari per beure cervesa i explicar-nos històries, contes, experiències, per anar-nos destapant, per deixar-nos mostrar, i ensenyar ni que sigui una petita part de nosaltres mateixos, una part que fins ara els altres desconeixien, i que gràcies a l’element “estranger”, l’individu estrany que trenca la norma, aconseguim deixar al descobert.

Amb el mínim moviment i amb els silencis més que amb la paraula, cada personatge permet que l’espectador l’escanegi, en faci una radiografia i l’examini minuciosament mentre ell s’exposa.

La llegenda ens commou, la veritat ens irrita, ens glaça. Així entrem en aquest joc de creences i ficció, de contes i fantasia barrejats amb la més crua i cruel realitat. On està el límit dins un mateix ? Com una presa, els personatges deixen anar l’aigua del seu interior, l’aigua de pantà continguda que fins ara guardaven i s’anava fent malbé dins seu.

Com un fil molt fràgil, cada història s’enllaça amb la següent i prepara el terreny per a “la veritat”, donant a l’espectador petites pistes on agafar-se. Tal com explica Ferran Utzet, ja la primera vegada que Montse Germán va llegir el punt àlgid del text, va donar el punt d’afinació de l’obra i vam ser conscients de la profunditat d’aquesta, servint aquest punt com a nucli desencadenant de la resta d’històries, d’eix conductor de la resta d’experiències.

Sense oblidar-nos del toc d’humor, Joan Sellent tradueix l’obra pensant en les nostres paraules d’avui, del to descarat i malparlat de bar de poble, dels amics de sempre, a la fina discreció de la dona estrangera i tot queda marcat, pautat, ordenat dalt l’escenari, tant que quan s’acaba l’obra costa sortir-ne, i no se’n surt tan fàcilment com se surt per la porta d’un bar.

Diumenge 27 de novembre al Teatre Modern del Prat de Llobregat.

La Presa. Cia. LaPerla 29. Direcció: Ferran Utzet. Traducció: Joan Sellent. Repartiment: Valerie – Montse Germán, Jack – Ramon Vila, Finbar – Xavier Boada, Jim – Òscar Intente, Brendan – Armand Villén. Il.luminació: Guillem Gelabert. Escenografia i figurins: Sebastià Brosa, Ajudant: Elisenda Pérez. Espai sonor: Oriol Broggi.

One comment

  1. Ei! He trobat el teu blog jejeje, m’apunto les teves recomanacions teatreres!
    Ens veiem dijous!🙂

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: